Els dissenys industrials és poden protegir en l'estranger de diversos modes:

  • A.
Sol·licitant el registre país per país en què s'està interessat, dirigint-se a l'Oficina Nacional corresponent i sotmetent-se als requisits que la llei establisca en cada un d'ells.

Si s'ha sol·licitat amb anterioritat un disseny en algun dels països del Conveni de la Va unir de París (aproximadament 174 països), és gaudix d'un dret de prioritat de 6 mesos dónes de la data de presentació de la sol·licitud en el país d'origen.

  • B. El disseny comunitari
El disseny comunitari permetrà registrar un mateix disseny en tot el territori de la Va unir Europea, per mitjà d'una sola sol·licitud i a través d'una única oficina de dissenys: l'Oficina d'Harmonització del Mercat Interior (OAMI), ubicada en la ciutat d'Alacant.

Poden ser titulars de dissenys comunitaris tota persona física o jurídica, incloses els entitats de dret públic que seguixen: nacionals dels Estats Membres, nacionals d'altres Estats part en el Conveni de París, d'Estats que no seguixen part en el Conveni de París, però que estiguen domiciliats o que tinguen la seua seu o un establiment industrial o comercial efectiu i seriosos en el territori de la Va unir europea o en el d'un Estat part en el Conveni de París.

La sol·licitud de disseny comunitari és podrà presentar davant de l'OAMI amb seu a Alacant, o davant del servici central de la propropietat industrial d'un Estat membre, o en els països del Benelux davant de l'oficina de Dibuixos i Models del Benelux, que haurà de transmetre-la a l'OAMI.
Hi haurà dos possibilitats de protecció:

  • el disseny comunitari no registrat, protegit durant un termini de 3 anys a partir de la data en què el dit dibuix o model seguisca fet públic per primera vegada dins de la Comunitat.
  • el disseny comunitari registrat, que quedarà protegit durant 5 anys a partir de la data de presentació de la sol·licitud, prorrogable per períodes de 5 anys fins a un màxim de 25 anys a partir de la data de presentació de la sol·licitud.

  • C. El depòsit internacional (Arreglament de l'Haja):
Els nacionals dels països contractants (aproximadament 57 estats) poden obtindre protecció per als seus dibuixos i models en els països membres que desitgen designar, per mitjà del depòsit dels mateixos en l'Oficina Mundial de a ProPropietat Intel·lectual (OPMI) en Ginebra, per mitjà d'un únic depòsit, amb els límits i condicions previstes en cada legislació nacional.

Per a realitzar esta via ha d'estar concedit el registre en el país d'origen.

Els registres internacionals tenen validesa per un període inicial de cinc anys. Poden renovar-se per períodes addicionals de cinc anys en cada una de les Parts Contractants designades, fins que expire el termini total de protecció previst per les seues respectives legislacions. Dit d'una altra manera, la duració màxima de la protecció en cada Part Contractant designada correspon a la duració màxima prevista en la legislació d'aqueixa Part Contractant.
  • A. Sol·licitant la patent país per país en què s'està interessat a presentar registre, dirigint-se a l'Oficina Nacional corresponent i sotmetent-se als requisits que la llei establisca en cada un d'ells. Si s'ha sol·licitat amb anterioritat una invenció en algun dels països del Conveni de la Va unir de París (aproximadament 173 països), és gaudix d'un dret de prioritat de 12 mesos dónes de la data de presentació de la sol·licitud en el país d'origen.

  • B. La patent europea:
Per mitjà de la presentació d'una sol·licitud única, una patent europea conferix al seu titular, en tots els Estats Contractants per als que és concedisca, els mateixos drets que li conferirien els patents nacionals en els dits Estats.

Qualsevol persona física o jurídica pot ser titular d'una sol·licitud de patent europea, independentment de la seua nacionalitat, lloc de residència o seu social. La sol·licitud s'ha de tramitar per mitjà d'un agent de la propropietat industrial.

En el moment de presentar la sol·licitud, el sol·licitant ha d'indicar (designar) els Estats Contractants en què desitja protegir la seua invenció. Si dins dels 12 mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud de patent europea el sol·licitant ha presentat una sol·licitud de patent o model d'utilitat en qualsevol Estat que forme part del Conveni de la Va unir de París, dita sol·licitant pot reivindicar esta primera data com a data de prioritat.

Els sol·licituds de patents europetes poden presentar-se: en l'Oficina Europea de Patents de Munic, en la seua delegació de l'Haja o en la seua agència de Berlín, però no a Viena. A Espanya la legislació nacional permet també la recepció d'estes sol·licituds en l'OEPM. l'IMPIVA pot arreplegar estigues sol·licituds donant-los data d'entrada i, per tant, de prioritat i els remet a l'OEPM on seguixen el seu curs.

La presentació d'una sol·licitud de patent europea comporta l'abonament d'una sèrie de taxes que han de pagar-se directament a l'Oficina Europea de Patents, encara que la sol·licitud és present en una Oficina nacional. El pagament pot realitzar-se per ingrés o transferència a un compte bancari de l'OEP.
  • C. Tractat de cooperació en matèria de patents (PCT):
El sistema PCT permet sol·licitar protecció per a una invenció en cada un dels Estats parts del Tractat Internacional (aproximadament 142 països), per mitjà d'una única sol·licitud denominada sol·licitud internacional. Esta única sol·licitud produïx els mateixos efectes que si la dita sol·licitud haguera sigut presentada en cada un dels països desitjats i designats per l'interessat.

No és tracta d'un procediment de concessió de patents ni substituïx als concessions nacionals, sinó que és un sistema d'unificació de la tramitació prèvia a la concessió, que substituïx a la tramitació país per país i abaratix els costos.

Qualsevol persona física o jurídica, nacional o resident en un Estat membre del Tractat pot presentar una sol·licitud internacional PCT davant de l'Oficina receptora competent. Cada Estat membre del PCT determina quina és eixa oficina receptora competent.

Els persones físiques o jurídiques de nacionalitat espanyola, i els residents a Espanya hauran de presentar la seua sol·licitud internacional davant de l'OEPM. Si el depositant no residix en el país on presenta la sol·licitud serà necessària la interva véncer d'un Agent de la ProPropietat Industrial acreditat davant d'eixa Oficina Receptora.

La sol·licitud, si és presenta davant de l'OEPM, haurà de redactar-se en castellà.

Així mateix, la publicació de la sol·licitud i l'informe de busca internacional és realitzen en idioma espanyol.

Per a presentar una sol·licitud PCT cal pagar una sèrie de taxes.

Els marques és poden protegir en l'estranger de diversos modes:

  • A. Sol·licitant la marca país per país en què s'està interessat a presentar registre, dirigint-se a l'Oficina Nacional corresponent i sotmetent-se als requisits que la llei establisca en cada un d'ells.

  • B. Marca internacional:
El sistema de Madrid per al registre internacional de marques només podrà ser utilitzat per tota persona que posseïsca un establiment comercial o industrial real i efectiu, o que estiga domiciliat en un país membre de la Va unir de Madrid, o que seguisca nacional d'eixe país, és a dir un país part en l'Arreglament de Madrid o en el Protocol de Madrid (aproximadament 84 països).

És obligatori que la marca estiga sol.licitada en el país d'origen de la sol·licitud.

S'haurà de presentar una sol·licitud de registre internacional davant de l'Oficina Internacional per conducte de l'Oficina de ProPropietat Industrial del país d'origen. A Espanya l'OEPM. l'IMPIVA pot arreplegar estigues sol·licituds donant-los data de prioritat i els remitent posteriorment a l'OEPM. Per cada imprés presentat és poden sol·licitar tantes classes de productes o servicis tal com estan establits per la Classificació Internacional de Marques. Fins a 3 classes de productes o servicis, és paga la taxa normal de sol·licitud.

Tota sol·licitud internacional està subjecta al pagament de taxes, pagaderes en francs suïssos a l'Oficina Internacional.

L'Oficina Internacional notifica als països en què s'ha sol·licitat la protecció. Cada país designat te el dret a denegar la protecció. Per regla general, el termini de què disposa un país per a notificar una denegació és de dotze mesos. A menys que és notifique tal denegació a l'Oficina Internacional dins del termini pertinent, la protecció de la marca en cada un d'eixos països serà la mateixa que la que haguera tingut si l'administració d'eixe país l'haguera registrat.

El registre internacional te una validesa de 10 anys. Tot registre internacional podrà renovar-se per períodes de 10 anys per mitjà del pagament dels taxes prescrites.

  • C. Marca comunitària:
La marca comunitària permet registrar una mateixa marca en tot el territori de la Va unir Europea, per mitjà d'una sola sol·licitud i a través d'una única oficina de marques: l'Oficina d'Harmonització del Mercat Interior (OAMI), ubicada en la ciutat d'Alacant.

Poden ser titulars de marques comunitàries tota persona física o jurídica, incloses els entitats de dret públic que seguixen: nacionals dels Estats Membres, nacionals d'altres Estats part en el Conveni de París, d'Estats que no seguixen part en el Conveni de París, però que estiguen domiciliats o que tinguen la seua seu o un establiment industrial o comercial efectiu i seriosos en el territori de la Va unir Europea o en el d'un Estat part en el Conveni de París.

La sol·licitud de marca comunitària és podrà presentar davant de l'OAMI amb seu a Alacant, o davant del servici central de la propropietat industrial d'un Estat Membre, a Espanya l'OEPM, o davant de l'Oficina del Benelux de Marques, que hauran de transmetre-la a l'OAMI.

La duració dels drets serà de 10 anys, a partir de la data de la presentació de la sol·licitud, renovables ininterrompudament per períodes de 10 anys.

A diferència de què succeïx en el sistema espanyol de marques, una mateixa sol·licitud de marca comunitària pot comprendre una pluralitat de classes de la Classificació Internacional de Marques. Fins a tres és poden incloure amb el pagament de la taxa normal de sol·licitud.

Si la marca comunitària sol·licitada tinguera conflicte amb una altra marca d'algun dels països membres de la Unió Europea, la marca es podria denegar com a tal marca comunitària, és a dir, per a tots els Estats membres.

En tots els casos de propropietat industrial dónes del moment que és presenta la sol·licitud, és te data de prioritat. Una sol·licitud és resoldrà amb anterioritat a qualsevol altra igual que s'haja presentat temporalment mes tard, amb la qual cosa la primera presentada te mes probabilitats de concessió.

En el cas dels signes distintius el dret conferit pel registre de la marca només és podrà fer valdré davant de tercers a partir de la publicació de la seua concessió, no obstant això, la sol·licitud, dónes de la data de la seua publicació, conferix a la seua titular una protecció provisional consistent en el dret a exigir una indemnització adequada als circumstàncies, si un tercer haguera dut a terme, entre la data de publicació de la sol·licitud i la de publicació de la concessió, un ús de la marca que després d'eixe període quedaria prohibit.

En el moment en què és deixen de pagar els taxes de manteniment, poden ser sol·licitades novament per un altre sol·licitant distint.

En el cas dels invencions i dissenys industrials, el titular d'una sol·licitud no te cap dret legal fins al moment en què és ressol positivament la seua sol·licitud, procedint-se a la concessió del seu registre. Tant si és deixen de pagar els taxes de manteniment, com si transcorre el temps de duració del títol, la invenció és de domini públic i qualsevol persona pot utilitzar-la lliurement, però no és pot tornar a presentar sol·licitud de registre perquè ja hi ha perdut la novetat, requisit indispensable per a la concessió.

Aquestes invencions es protegixen com a dissenys industrials via propietat industrial, encara que també podria triar-se la via de la propietat intel·lectual, en alguns casos.

Quan s'opta per la propietat industrial, ha de complir-se el requisit de novetat i ser creació ornamental susceptible de reproducció i utilització industrial.

La duració de la protecció és de 25 anys des de la sol·licitud, sent renovable cada 5 anys. Quan s'omet la renovació, els drets de protecció es consideraran caducats i sense cap efecte legal, passant a ser el disseny de domini públic.

Esta web utiliza cookies con el objetivo principal de mejorar la experiencia y navegación del usuario en el portal. Si continúas navegando consideramos que aceptas su uso.