Açò significa que l'edifici produiria la mateixa quantitat d'energia que consumix, aconseguint així l'eficiència energètica en l'edificació. D'esta manera, els edificis contribuirien a la sostenibilitat de les ciutats ja que, en l'actualitat, el sector de l'edificació és responsable de prop del 40% de les emissions de CO2 a nivell mundial.
Per al director general de l'IMPIVA, Rafa Miró, la investigació és "d'enorme importància per l'estalvi que pot permetre i per l'eficiència en l'ús i consum de l'energia, a més de pels seus avantatges mediambientals".
L'Institut de la Xicoteta i Mitjana Indústria de la Generalitat Valenciana ha abonat durant els últims dos anys, el 100% de la investigació amb prop de 474.000 euros a través del Programa de Desenrotllament Estratègic dels Instituts Tecnològics cofinançat per l'IMPIVA i el Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) de la Unió Europea.
"Des del govern valencià- hi ha assenyalat Miró- som plenament conscients de l'important paper que exercixen els instituts tecnològics, per això seguirem abonat la seua labor com a garantia de competitivitat i progrés econòmic
Mesures d'eficiència energètica
Amb l'objectiu d'aconseguir el balanç energètic zero, l'Institut Tecnològic de l'Energia ha desenrotllat i analitzat una sèrie de mesures en matèria d'eficiència energètica, energies renovables, electrònica, automatització i control intel·ligent que poden aplicar-se tant a edificis de nova construcció com als ja existents.
Algunes d'estes directrius suposen xicotets canvis que milloren notablement la factura energètica de l'edificació; per exemple, la substitució de les lluminàries tradicionals per llums de led pot comportar estalvis a partir del 40% o la col·locació de persianes que deixen passar la llum, però no la calor aconseguix reduir la temperatura interna de l'edifici i per tant el consum derivat de la climatització. I és que el 60% del consum dels edificis sol deure's a climatització i aigua calenta sanitària i el 28%, a la il·luminació.
A més, s'han dissenyat i s'estan implementant sensors sense fil destinats a mesurar totes les variables energètiques, ambientals i de confort dels edificis.
Amb estos dispositius s'obtenen dades per a realitzar estudis, proposar millores i verificar els estalvis. Al mateix temps, l'usuari pot veure el consum que està realitzant i els costos que el seu comportament suposa en l'edifici, conscienciant així sobre el seu ús.
En un futur pròxim s'espera gestionar tots els sistemes de forma conjunta des d'un centre de control energètic, tractant l'edifici i els sistemes que ho componen com un tot.
A partir de les dades arreplegades de l'edifici també és possible estimar quina quantitat d'energia necessita l'edifici per a exercir les seues activitats habituals i com podria cobrir-se esta amb instal·lacions d'energies renovables.
Com a experiència pilot l'ITE ha aplicat algunes d'estes mesures en el seu edifici el que ha suposat una disminució del consum i un augment de l'eficiència energètica, sense per això disminuir la funcionalitat o el confort.
Per al director general de l'IMPIVA, Rafa Miró, la investigació és "d'enorme importància per l'estalvi que pot permetre i per l'eficiència en l'ús i consum de l'energia, a més de pels seus avantatges mediambientals".
L'Institut de la Xicoteta i Mitjana Indústria de la Generalitat Valenciana ha abonat durant els últims dos anys, el 100% de la investigació amb prop de 474.000 euros a través del Programa de Desenrotllament Estratègic dels Instituts Tecnològics cofinançat per l'IMPIVA i el Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) de la Unió Europea.
"Des del govern valencià- hi ha assenyalat Miró- som plenament conscients de l'important paper que exercixen els instituts tecnològics, per això seguirem abonat la seua labor com a garantia de competitivitat i progrés econòmic
Mesures d'eficiència energètica
Amb l'objectiu d'aconseguir el balanç energètic zero, l'Institut Tecnològic de l'Energia ha desenrotllat i analitzat una sèrie de mesures en matèria d'eficiència energètica, energies renovables, electrònica, automatització i control intel·ligent que poden aplicar-se tant a edificis de nova construcció com als ja existents.
Algunes d'estes directrius suposen xicotets canvis que milloren notablement la factura energètica de l'edificació; per exemple, la substitució de les lluminàries tradicionals per llums de led pot comportar estalvis a partir del 40% o la col·locació de persianes que deixen passar la llum, però no la calor aconseguix reduir la temperatura interna de l'edifici i per tant el consum derivat de la climatització. I és que el 60% del consum dels edificis sol deure's a climatització i aigua calenta sanitària i el 28%, a la il·luminació.
A més, s'han dissenyat i s'estan implementant sensors sense fil destinats a mesurar totes les variables energètiques, ambientals i de confort dels edificis.
Amb estos dispositius s'obtenen dades per a realitzar estudis, proposar millores i verificar els estalvis. Al mateix temps, l'usuari pot veure el consum que està realitzant i els costos que el seu comportament suposa en l'edifici, conscienciant així sobre el seu ús.
En un futur pròxim s'espera gestionar tots els sistemes de forma conjunta des d'un centre de control energètic, tractant l'edifici i els sistemes que ho componen com un tot.
A partir de les dades arreplegades de l'edifici també és possible estimar quina quantitat d'energia necessita l'edifici per a exercir les seues activitats habituals i com podria cobrir-se esta amb instal·lacions d'energies renovables.
Com a experiència pilot l'ITE ha aplicat algunes d'estes mesures en el seu edifici el que ha suposat una disminució del consum i un augment de l'eficiència energètica, sense per això disminuir la funcionalitat o el confort.