El Consell, a través de l'Institut de la Xicoteta i Mitjana Indústria Valenciana, ha recolzat la creació del primer banc de proves de la Comunitat Valenciana per a avaluar el potencial energètic de subproductes alimentaris.
La iniciativa, liderada pel Centre Tecnològic Agroalimentari (AINIA) ha sigut abonat per l'IMPIVA amb més de 400.000 euros, el 100% de l'ajuda, a través del programa d'investigació i desenrotllament tecnològic per a instituts tecnològics.
Per a Rafa Miró, director general de l'IMPIVA, iniciatives com esta posen de manifest "l'enorme potencial investigador dels instituts tecnològics i la seua capacitat de servici a les empreses de la Comunitat".
"Tenim en la Comunitat- ha afegit Miró- un xarxa d'instituts tecnològics estructurada, vertebrada i reconeguda a nivell nacional i internacional la labor del qual va ser punt de referència de la Conselleria d'Economia, Indústria i Comerç".
L'objectiu d'esta investigació és obtindre biogàs industrial, una energia renovable que sona cada vegada amb més força a Espanya, a partir de la conversió en matèria primera útil d'un gran nombre de residus que en estos moments generen problemes de gestió i mediambientals a les indústries agroalimentàries.
Estes tones de residus poden convertir-se en biogàs de què s'obté calor i electricitat. Amb este fi, l'Institut de la Xarxa IMPIVA, ha desenrotllat diferents metodologies per al disseny i posada en marxa d'assajos de fermentació anaeròbia que permeten conéixer el potencial de producció de biogàs dels distints substrats.
El banc de proves d'AINIA compta amb 87 digestors pilot, la qual cosa ho convertix en referent en l'àmbit internacional.
En una mateixa prova de valoració AINIA pot analitzar més de 20 subproductes agroalimentaris al mateix temps i testear a l'any més d'un centenar de residus procedents de les indústries alimentàries (entre ells restes de cebes, destrios de creïlla, olis usats de fregitel·la, bagàs de cervesa, restes d'elaboració de fruites i verdures IV Gamma, desfets d'escorxador, greixos vegetals, restes d'ou, vísceres de peix, lactosuero, fangs de depuració, microalgues, fangs de flotació, cultius energètics…), indicant-li a les empreses interessades el potencial de generació de biogàs dels mateixos.
Amb les dades obtingudes, les empreses generadores d'estos substrats orgànics poden realitzar estimacions de viabilitat més segures a l'hora de decidir la instal·lació o no d'una planta de biogàs per a tractar els seus subproductes.
Potencial del biogàs agroindustrial
La necessitat reduir les emissions de CO2 a Espanya per a aconseguir els compromisos internacionals en matèria de canvi climàtic fa encara més necessària el desenrotllament d'energies com el biogàs agroindustrial. La proliferació de plantes per a la producció d'este tipus de font energètica permet donar un adequat tractament als residus ramaders, entre altres, responsable de bona part de l'emissió de metà a l'atmosfera, un gas que té un efecte hivernacle 21 vegades major que el CO2.
No obstant això, a diferència de països com Alemanya, Àustria, Dinamarca o Suècia, on el biogàs agroindustrial és ja una de les alternatives més empleades per a valorar els subproductes agroalimentaris, a Espanya tan sols hi ha unes poques plantes en funcionament.
El RD 661/2007 sobre energies renovables ha fet despertar l'interés pel biogàs gràcies a una tarifa regulada molt major que l'existent anteriorment. S'han creat noves empreses i associacions relacionades amb el biogàs agroindustrial i hi ha projectes de noves plantes de biogàs per tota Espanya.
Una de les principals plantes de biogàs existents a Espanya, exemple referent per a altres empreses, està ubicada en la Granja Sant Ramon de Requena. En el desenrotllament d'esta planta, que respon a la conscienciació i desig dels propietaris de Granja Sant Ramon per apostar per un projecte de granja sostenible, innovador i de futur, s'ha comptat amb la col·laboració d'ainia centre tecnològic i de l'IMPIVA.
La iniciativa, liderada pel Centre Tecnològic Agroalimentari (AINIA) ha sigut abonat per l'IMPIVA amb més de 400.000 euros, el 100% de l'ajuda, a través del programa d'investigació i desenrotllament tecnològic per a instituts tecnològics.
Per a Rafa Miró, director general de l'IMPIVA, iniciatives com esta posen de manifest "l'enorme potencial investigador dels instituts tecnològics i la seua capacitat de servici a les empreses de la Comunitat".
"Tenim en la Comunitat- ha afegit Miró- un xarxa d'instituts tecnològics estructurada, vertebrada i reconeguda a nivell nacional i internacional la labor del qual va ser punt de referència de la Conselleria d'Economia, Indústria i Comerç".
L'objectiu d'esta investigació és obtindre biogàs industrial, una energia renovable que sona cada vegada amb més força a Espanya, a partir de la conversió en matèria primera útil d'un gran nombre de residus que en estos moments generen problemes de gestió i mediambientals a les indústries agroalimentàries.
Estes tones de residus poden convertir-se en biogàs de què s'obté calor i electricitat. Amb este fi, l'Institut de la Xarxa IMPIVA, ha desenrotllat diferents metodologies per al disseny i posada en marxa d'assajos de fermentació anaeròbia que permeten conéixer el potencial de producció de biogàs dels distints substrats.
El banc de proves d'AINIA compta amb 87 digestors pilot, la qual cosa ho convertix en referent en l'àmbit internacional.
En una mateixa prova de valoració AINIA pot analitzar més de 20 subproductes agroalimentaris al mateix temps i testear a l'any més d'un centenar de residus procedents de les indústries alimentàries (entre ells restes de cebes, destrios de creïlla, olis usats de fregitel·la, bagàs de cervesa, restes d'elaboració de fruites i verdures IV Gamma, desfets d'escorxador, greixos vegetals, restes d'ou, vísceres de peix, lactosuero, fangs de depuració, microalgues, fangs de flotació, cultius energètics…), indicant-li a les empreses interessades el potencial de generació de biogàs dels mateixos.
Amb les dades obtingudes, les empreses generadores d'estos substrats orgànics poden realitzar estimacions de viabilitat més segures a l'hora de decidir la instal·lació o no d'una planta de biogàs per a tractar els seus subproductes.
Potencial del biogàs agroindustrial
La necessitat reduir les emissions de CO2 a Espanya per a aconseguir els compromisos internacionals en matèria de canvi climàtic fa encara més necessària el desenrotllament d'energies com el biogàs agroindustrial. La proliferació de plantes per a la producció d'este tipus de font energètica permet donar un adequat tractament als residus ramaders, entre altres, responsable de bona part de l'emissió de metà a l'atmosfera, un gas que té un efecte hivernacle 21 vegades major que el CO2.
No obstant això, a diferència de països com Alemanya, Àustria, Dinamarca o Suècia, on el biogàs agroindustrial és ja una de les alternatives més empleades per a valorar els subproductes agroalimentaris, a Espanya tan sols hi ha unes poques plantes en funcionament.
El RD 661/2007 sobre energies renovables ha fet despertar l'interés pel biogàs gràcies a una tarifa regulada molt major que l'existent anteriorment. S'han creat noves empreses i associacions relacionades amb el biogàs agroindustrial i hi ha projectes de noves plantes de biogàs per tota Espanya.
Una de les principals plantes de biogàs existents a Espanya, exemple referent per a altres empreses, està ubicada en la Granja Sant Ramon de Requena. En el desenrotllament d'esta planta, que respon a la conscienciació i desig dels propietaris de Granja Sant Ramon per apostar per un projecte de granja sostenible, innovador i de futur, s'ha comptat amb la col·laboració d'ainia centre tecnològic i de l'IMPIVA.